Diuen que el somriure és una de les coses més boniques que podem recordar d’una persona, que és el símbol de la felicitat, sobretot quan el veiem a la cara de les fieres més petites de casa. Un somriure ens dona energia i vitalitat.

Amb un somriure sempre ha sigut tot més fàcil; guanyar-nos una amiga, un amic, un amor, una abraçada, un petó… Doncs bé, allà a la vora del 2020, hi va haver una catàstrofe mundial, que es va emportar els somriures dels més grans i dels més petits. Es veu que hi havia un virus transparent, un gran monstre silenciós, que es va escapar d’una gàbia i es va escampar per tot el món. 

Aquest virus es colava pel nas, els ulls i la boca de les persones, sense fer diferències, i els xuclava tota l’energia, fent que moltes d’elles acabessin malaltes o fins i tot morissin. 

Se’n van sentir mil llegendes, de gent que l’havia vist, o que l’havia notat entrar al seu cos…. però la veritat és que era el monstre més silenciós i discret que havia existit mai…És per això, perquè no el podien veure, que els metges van decidir que el millor era tapar-se la boca i el nas amb mascaretes, una espècie de rectangle de teixit que protegia la cara però que alhora tapava el somriure de tot un món sencer. 

Com ho farien ara? La gent es creuava pel carrer i a vegades ni tan sols es coneixia. Els nens havien d’estar distanciats, i els més grans també per no portar el monstre d’un cantó a l’altre. La gent estava trista, no podia jugar, ballar, abraçar, conèixer…. Però hi havia un ésser molt inquiet que vivia en un petit poble perdut a les muntanyes. Era una espècie de persona amb cap zebra, una combinació de les qualitats que més mancaven dins d’aquell món en aquell moment. Una criatura valenta, forta, curiosa i sense por. Li deien la Fiera i era coneguda pels seus experiments i el seu laboratori sonat. Ningú sabia què hi feia allà dins però el que si que sabien és que era una gran científica. 

Cada dia sortia a fer una volta, amb la seva mascareta, i saludava als pocs veïns que ja la coneixien. Heus aquí però, que un dia va deixar de sortir, i així durant 3 dies seguits. La gent del poble estava preocupada, es pensaven que se l’havia menjat el monstre silenciós. 

Era 25 de desembre, i ja feia 4 dies que l’esbojarrada Fiera del poble no apareixia. De bon matí, els veïns van sentir una explosió molt forta, i quan es van voler apropar per veure què passava, es van adonar que el poble estava inundat de rius i cascades de color lila. I allà estava, la Fiera, l’esbojarrada Fiera, que havia sortit disparada, anunciant que ho havia trobat! Que ja ho tenia! Que havia trobat la fórmula per matar al maleït monstre perquè el món tingués el millor regal de Nadal, abraçades i somriures! Havia inventat la Llet de Monstre! Una beguda amb super poders per combatre al pitjor enemic i tornar a recuperar la felicitat que tan trobaven a faltar. Aquell any per Nadal el món es va tenyir de color lila, i el cel, que estava farcit d’estrelles  que el monstre s’havia emportat, brillava  amb tanta força que semblava que era de dia. I és que al final d’alguna manera tornava a ser de dia, el món tornava a somriure. 

BON NADAL A TOTHOM!